IMG-20160308-WA0008

TRANSGRANCANARIA 2016 BY MARIO MORET

Transgrancaria 2016.

Qui en diria a mi que faria la Transgrancànaria!!!! En octubre quan els meus amics i companys muntanyers Javier Perruca y Miguel Notario (Madrid – Club Alpino Madrileño) y Manuel Garoz (Toledo – Bikilimanjaro) en van dir: que s’apuntem a Transgrancànaria!! solament per l’aventura que ens venia damunt ni ho vaig dubtar un moment, cap allà que me’n anava amb ells, en ple entrenaments del marató de València i ja estava embolicat en altre lio runner!!!

Este ultra trail ha segut especial des de que el vaig començar a preparar amb Pau Llàcer, ha segut una preparació intensa de dos mesos però molt gratificant i en el que a data d’avui estic molt content i molt agraït, per el què ha fet traure de mi tant a nivell esportiu com personal.

Anava amb els deures fet, que és sol dir, sols en faltava gaudir de la cursa, de cada kilòmetre que anava a fer, de cada senda, dels amics que anàvem, de les forces i estima de la família, els amics tant del poble com els de Castelló, els companys muntanyers Trivoltors, Oscar Alarcón (Barcelona-Estrasburg), per el Facebook i whatsapp,…, encara s’hem fiquen els pels eriçonats de rellegir tots els ànims rebuts i sols vos puc dir que gràcies a tots.

A les 20 hores del dia 4 de març començava esta aventura, dalt de la “guagua” que ens duria de Meloneras, població del sur on estava la meta, fins Agaete, al nord de l’illa de Gran Canària. En principi l’oratge era favorable, fresqueta per al nit i sol per el dia, però ja es sap, la muntanya te canvis i més si estem en una illa, el vent , la boira i la humitat estiguérem amb nosaltres gran part de la cursa. En Agaete ens esperava Jorge Moreno (Paiporta – C.A VON HIPPEL LINDAU), va contactar amb mi uns dies abans i ens vam conèixer allí, un gran esportista i un bon amic a partir d’esta aventura viscuda.

L’eixida espectacular al port de Agaete, 900 runners, 44 països, un fum de valencians,…, una cursa d’aquest renom no li falta detall, comencen a entrar dins dels caixons, en este cas dos, esportistes d’elit i populars que van ha fer menys de 20 hores i la resta, fotos de rigor per al record, els nervis van eixint, amb ganes de començar, abraçades per desitjar-se sort i allà que anem, conter enrere i a les 23 hores (hora insular), xiulits, musica i avant, ara si que va bo!!!

Els primers kilòmetres ràpids com sol passar, massa ràpids i més per al que tot el que ens esperava, les cames van soltant-se, el cos relaxant-se, els companys es separem, cadascú ja va al seu ritme, disfrutant els primers 10 kms cara amunt, primer avituallament a Tamadaba, 1453 + i altitud 1228, baixada brutal per a mi amb bac inclòs, però content de com baixava, a ritmet i sense parar, així seran els primers 50 kms de cursa, un bon trencacames amb 5000 possitius. En cada km que anava fent, en sentia millor, la ment en va acompanyar tota la nit, l’únic que pensava que anava massa ràpid però a gust, i vaig dir ja rebentaré en algun moment i eixirà l’home de la vara i te’n recordaràs!!! Jejeje.

La nit va passant al igual com els kilòmetres, el vent començava a bufar i en algunes zones de valent, les primeres gotes de boira i humitat començaven a calar en el cos, als avituallaments toca parar el temps just per no gelar-se i continuar, 42 kilòmetres passats, 3800 positius fets i en Fontanales, 7 hores 16 minuts, ràpid comparant altres curses fetes, però be, sensacions de luxe i tirant amunt i avall. Ací un ambient de por a les 6,15 del matí, es nota que començava la cursa de 82 kms, tota pedra ajuda i els ànims dels runners i veïns no venien gens malament. Passat este punt en res tocava apagar frontal i començava a clarejar, t’avitues a la llum del frontal però com la llum del dia res de res. Alguna que altra pujada fins a Teror km 56, però predominaven les baixades rapides per senda i camins de pedra, ganes de córrer i soltar cama, 9 hores i mitja de cursa i en Teror, avituallament per carregar forces amb caldo, isotònic, fruita, companatge, dolç, salat, llepolies,…, 10 minutes i començava realment la cursa, pujada infernal al eixir de Teror cap Cruz de Tejeda, 11 km en 1160 +, amb vent, boira, fred i no sabies si estaves a Gran Canària o al País Basc, els contrastos de l’illa no ens deixaven d’al·lucinar. Ací comencí a decaure un poc, el cansament de cama va eixint en esta pujada, es fa llarga, en passaven molts runners de la cursa Advance (82 kms) es notava que estaven fresc i lleugers. Cruz de Tejeda i 12 hores de cursa, km 67,60, 5700+ amb molta boira i plovent però encantador el bosc fins aplegar a la cima, baixada de 6 kms a Tejeda, els genolls amb dolor a les baixades, comença a desapareix la boira i solet forà, quin goig vore el paisatge i tot el que ens esperava per davant!!! Avituallament de Tejeda, un 10, fins “papas arrugadas” vaig menjar, hi havia gana i tenia que agarrar forces que el solet apretaria e hi havia que pujar a Roque Nublo. Es cert el que deien quan ens van entregar el dorsal, aplegar be de cames a Tejeda que el que queda es dur, la pujada a Roque Nublo 8 kms en 1000 positius, no deixava indiferent a ningú, conforme anava pujant gaudia més de la muntanya, es preciosa la zona, vistes del Teide (Tenerife) tot nevat, aquella pujada es feia més lleugera amb els ulls. 14 hores de cursa i en Roque Nublo, molt bé en deia, vas de luxe, en res estàs al avituallament per dinar, canviar-te de roba, descansar i rematar la feina!!! Baixant de Roque Nublo en creui amb Jorge, el duia a 5 minuts darrere de mi, ens donem ànims i li dic “va xiquet que en res m’agarres” i així va ser, en l’avituallament mentre dinava i descansava va aplegar, km 83 Garañon. A partir d’ací Jorge es va convertir en un gran aliat, els dos junts fins a meta, tirant l’un de l’altre, deixava d’anar sol, …, sols ens faltava una pujada fins el Pico de las Nieves i començàvem a baixar i quina baixada de 10 kms sense pietat fins a Tunte, 17 hores i mitja de cursa km 95, Jorge i jo al·lucinàvem del temps que dúiem, però sempre en respecte del que ens quedava per davant, recarrega de piles en Tunte i penúltima pujada de 4 kms, baixada de 8 kms fins Ayaguares km.106, 5 minuts per menjar i carregar aigua i a per l’última pujada i al famós barranc que tant havíem sentit parlar d’ell, un calvari per al peus amb tants kilòmetres a les cames, 8 kms de barranc de tortura i més que ens cau la nit en mig del barranc, frontal cap a forà e intentar no camejar massa per eixir d’allí dins, baixem ritme degut al cansament i girons de peu, però tota tortura te el seu final, apleguem a la pista que baixa directe a Parque Sur i Meloneras, a córrer poc a poc de nou i agarrar ritmet, ací Jorge s’enfila a córrer i ja no el parava ningú, darrere d’ell sense pietat, últim avituallament Parque Sur km.120 i passem de llarg, continuem per dins d’un barranc adoquinat fins al km 123 que ja ens enfilen directe a Meloneras, les emocions de Jorge i meues eixien ja i més en sentir la musica de meta, ultima avinguda i enfilats cap avall, açò ja estava fet, sols quedava gaudir del moment fer els últims 300 metres per Meloneras amb els ànims de la gent, pegar-se 4 calbots al cap i acabant-se d’animar l’un a l’altre i ara si, enfilàvem els últims metres, ja esta Jorge ara si que ja està!!! Pujar la rampa i creuar l’arc de meta, erem finishers de la Transgrancànaria en 21 hores 37 minuts!!! I que millor manera de creuar l’arc amb una bona abraçada de dos companys. Avui fa una setmana que estàvem vivint aquest moment, però crec que mai ho oblidarem.

Mario Moret. IMG-20160306-WA0002 IMG-20160306-WA0003 IMG-20160306-WA0004 IMG-20160306-WA0005 S60308-000438 S60308-000455

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>