IMG-20151019-WA0053

CRÒNICA FINISHER PACO LLÁCER

 

IMG-20151019-WA0053

 

No sè com començar, es la primera volta que tinc que escriure unes paraules sobre una carrera, intentarè ser curt i a vore si a algú se li remenegen les ganes de debutar en triatlò o LD.

El resum dels 9 messos es fácil, entrenar i entrenar, dormir poquet el cap de semana i alguns divendres dessitjar que ploguera per descansar i sols fer rodillo. I la realitat ha sigut que eixia de casa en sec i en Alzira o Sollana se ficava a ploure.

El dia de la prova, dormint les hores que toca (que son totes les que pots en ajuda de pastilleta…), menjar en companyia del expert Ximo i un altre debutant, David. I cap al port.

Lo mès llamatiu del previ va ser que estaen tots preparats i jo encara anava en el xandal, no hi havia presa ninguna. I això que Juanma transmitia nervis a tots. Va ser curiòs per a mí, ja que en ningún moment vaig estar nerviòs. Sols estava acollonat i desconeixia el que sen venia damunt.

El aigua del port perfecta per a mí, ninguna ola, i nivells de gasoil i residus varios dins de lo normal, pero el que va medir la distancia no duia gps i sen anà per 600 metres. Pero bè, per el mateix preu estaguerem mès rato disfrutant del aigua.

En la bici, no vaig punjar, cosa que els que han entrenat en mí, saben que era mès que posible. Eh Nelo? Vaig rodar un ratet i hem va eixir tal cual havia entrenat. El aire va a apareixer, pero dins de lo normal.

I la carrera, la panja me va recordar que el antibiotic de eixa semana no el havia depurat del tot. Sufrint en la segona i mitan de la tercera volta, fins que els dits a la gola varies voltes, i la companyia del meu germà, ajudaren a que poguera disfrutar dels últims kms de carrera.

El temps no va ser el que me esperava pero el objectiu de acabar i disfrutar, mès que complit.

Al creuar la línea de meta, es quan te venen al cap tots els agraiments, a tots els que estaguereu allí, als que animareu desde la distancia, i com no a la familia, a la meua dona, als companyers de entrenament i entrenaor, i a les seues families i amics per entrendrels tambè, (tant de triatlò com de bici, als membres del BAC i Atletisme Alcàsser), a Nelo per cuidarme la bici en cada visita, a Alber per fer-me aguantar 9 mesos sense cap lesiò ni sobrecàrrega, pero sobretot, sense menysprear a nimgú dels anteriors, als del grup del wasap i David, que son els que ha estat ahí tots estos dies dels ultims 9 mesos. La vida ha sigut ICAN este temps.

He disfrutat molt i estic molt agrait a tots vosaltres, I lo millor de tot es que ja ha pasat 1 setmana i les ganes de fer-ne un altre encara no han desaparegut.

I per acabar, donar les gràcies als veteranos per número de carreres que en els seus consells fan que el debutar siga mès fácil, i com hem va dir Martí Reynal la setmana de abans, “això es anar i fer-lo”.

Salut i a pensar en verd. I en el pròxim…

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>